jueves, 22 de mayo de 2008

QUIN ESPORT HAN DE FER ELS MEUS FILLS?

Aquest és un article que soritrà publicat a la revista de l'escola i que he redactat jo. És molt simple, i surt d'un altre article relacionat amb el tema que em proposar la repsponsable de la revsita que revisés, però no em va agradar com estava redactat i l'he refet de nou. Ja em direu que us sembla.

A dia d'avui les ofertes esportives i d'activitat física per als nostres fills/es és molt àmplia i variada i ens pot resultar un problema trobar o saber quina és l'activitat que millor pot anar per al nostre fill/a.

L'aprenentatge d'un esport és un fet lúdic i socialitzador on s'aprèn, entre altres coses, a:
- Valorar l'esforç personal i d'altri
- Respectar a companys i rivals, a les normes, al igual que el material / instal·lacions i entrenadors i responsables.
- Fomenta l'esperit de superació.
- A disfrutar d'un estil de vida saludable.

Els esports el podem classificar de moltes maneres, però la més significativa seria la d'esports individuals i esports d'equip. A continuació us comentaré les diferents possibilitats educatives que ens ofereixen els uns o els altres:

Esports individuals:
- Desenvolupament de les Capacitat Motrius,
- Autoacceptació i autoconeixement,
- Autosuperació i autosuficiència,
- Treball de la relaxació i concentració.

Esport d'equip:
- Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i discriminació,
- Desenvolupament de la cooperació amb els companys i adversaris de joc: afectivitat i sociabilitat.
- Autoconeixement i acceptació dins del grup
- Acceptació dels altres

Quan els nens/es són petits han de disfrutar de la pràctica esportiva, per sobre de possibles resultat (ja arribaran quan siguin grans) i se'ls ha de donar la possibilitat d'experimentar amb tota classe d'esports i situacions per enriquir-los motriument tant com sigui possible (sobre tot en edats entre els 5-6 fins els 10-12), per a que a una edat més avançada es puguin ja especialitzar en busca de la excel·lència esportiva. Però recordem que els grans campions ho són quan són adults i no nens.
Si aconseguiu que el vostre fill tingui la necessitat de fer esport, les connotacions positives per al dia de demà seran moltes (estil de vida saludable, disciplina, superació personal...)
Però el més important, per sobre de quin sigui l'esport a practicar, és la necessitat de que nens/es es belluguin i facin exercici físic fora de l'escola, ja que així evitarem i previndrem molts problemes (obesitat infantil, hiperactivitat, dèficits d'atenció,...).

ESPORTS RECOMANBLES:
- NATACIÓ: L'aigua és un medi diferent en el que ens movem i proporciona nous esquemes motors. És un esport molt recomanable cardiovascularment parlant i és molt difícil lesionar-se.
- ATLETISME: És la base d'altres esports. Es treballa la cursa, els salts i els llançaments. S'hi treballen les Habilitats Motrius Bàsiques.
- HOQUEI I PATINATGE: Esports de lliscament. Potencien l'equilibri i el control i consciència corporal.
- ESPORTS DE LLUITA (Judo, karate,...): Treball exhaustiu del Control i Consciència Corporal.
- ESPORTS D'EQUIP (bàsquet, futbol, voleibol,...): Milloren les destreses socials i el treball en equip, a part de les habilitats motrius específiques de cada esport.

En cas de dubtes de cap a on orientar els vostres fills cap a una pràctica esportiva determinada sempre podeu recórrer a l'especialista d'Educació Física del vostre centre. Però no oblideu, el més important és que els vostres fills facin alguna cosa.

6 comentarios:

_AnNa_#8 dijo...

Nen!! Ahir hem vas ferpensar en el blog! i tb em vas fer pensar a mi...jeje No em passa re, xo em começa apreocupar ja q no ets l'unic q mu as dit...! Pero uenu!
Tu tot b? Ara ja no parlem tan com vans al msn no ti vek mai!
Uenu cuidat!!!Petonss!
Al meu fill intentre q jugui a basket jeje i el teu? :P

Anónimo dijo...

no esta mal la teorica, la practica es otra cosa, a veces faltan ganas y tiempo. ya se, tiempo se puede sacar de cualquier sitio.... a veces hay prioridades y cosas.... k es mejor no dejar pasar. Luego, el deporte, no esta mal.vagi be.

USKAR dijo...

Es una lástima que el deporte esté tan desprestigiado y no se valore, pero a esta sociedad se le ahorrarian muchos problemas si la gente hiciera algo más de deporte y dejaran estar las tonterias q se ven en la tele. Si ya los griegos hablaban de "mens sana in corpore sano" por algo seria. Pero cada un es responsable de su día a día y de sus hijos. Yo sólo hablo de lo que iria bien que fuese... Un saludo y gracias por el post. Creo que se quien eres pero no estoy del todo seguro. Un beso!! ;)

Anónimo dijo...

no creo k la tele sea la causa,y tampoco he desprestigiado el deporte, te lo has tomado muy en serio, era un simple comentario, siento k t siente mal. un beso

USKAR dijo...

ni mucho menos me lo he tomado mal, simplemente daba un punto de vista, el mio, y la tele es un motivo más... pero al fin i al cabo es una desición personal. Para mi si no hay deporte en mi vida, aparecen los problemas. Cuando hago deporte todo va bien y me siento mejor.
No me mal interpretes, simplemente queria explicarme. sorry si te lo has tomado mal, yo no!!ciao;)

Anónimo dijo...

eh! fiestero!nunca me tomaria mal un comentario tuyo, y ya lo tendrias k saber, pero cada uno se toma la "amistad" o el cariño, de una manera, no?. nunca nos tomamos el café, espero k tengas tiempo y ganas algun dia. un beso. y adelante con las oposiciones k tu vales mucho!!! fiesta del cole en la colla vella? solo me falta eso jejejejeje